El nacionalisme liberaleconòmic

El liberalisme s'ha distingit per defensar la llibertat de comerç i la supressió d'aranzels a les importacions. Per aquest motiu històricament ha tingut l'oposició del nacionalisme, que tradicionalment ha estat proteccionista. Igualment, el neoliberalisme ha considerat l'Estat com un agent a reduir a la mínima expressió.

Durant més de 50 anys, BM, FMI, GATT i OMC s'han dotat del discurs neoliberal i han aconseguit forces triomfs a nivell de supresió de barreres al comerç internacional arribant a la globalització econòmica dels nostres dies. Però en lo de reduir l'Estat la cosa ha estat més difícil. Si bé ha aconseguit que bona part de l'empresa pública hagi passat a mans privades, és a dir la intervenció directa de l'Estat fos foragitada de la industria i bona part dels serveis, en canvi la influència de l'Estat no ha deixat de créixer en tots els nivells de la nostra vida, fent-se indispensable tant si s'ha d'apagar un foc, com si necessitem el permís per encendre'l.

La intervenció de l'Estat-nació no ha mort amb el vell proteccionisme, sinó que ha mutat cap a formes més sofisticades de protecció i suport. La competència en el paradigma neoliberal es dona únicament entre empreses, i està mal vist (i prohibit pel Tribunal de la Competència) que l'Estat intervingui directament sobre les empreses. Ja no es tracta de gravar aranzels a la importació, sinó de subvencionar l'exportació; no és subvencionen les empreses, sinó que se'ls aplica reducció en els impostos, se'ls incentiva per a que investiguin o es fomenta la contractació, s'abarateix l'acomiadament, etc.

La internacionalització de l'empresa és un tema d'Estat. Aquest ho afavoreix, ho potencia, i fins i tot, ho defèn. Els interessos de les empreses nacionals a l'estranger fàcilment es converteixen en interessos nacionals a l'estranger. Aquest és el nacionalisme liberaleconòmic. Se suposa que només competeixen les empreses, però si aquestes son interessos nacionals, llavors també competeixen els Estats. Competeixen en la nacionalitat de l'empresa que extraurà petroli de Nigèria, competeixen en la nacionalitat de l'empresa que vengui una flota d'avions, trens d'alta velocitat o una nova tecnologia de telefonia mòbil.

L'Agenda de Lisboa és el gran text del nacionalisme liberaleconòmic a la europea. En aquests moments, se'ns comença demanant que siguem bons estudiants, en molts casos se'ns obliga a assistir a classe fins els 16 anys; després volen siguem bons treballadors, que ens formem durant tota la vida, que sapiguem idiomes i informàtica, que si estem aturats ens continuem formant i no sortim del país, que tinguem disponibilitat per a la mobilitat, flexibilitat laboral, baixos salaris i jubilació als 67. Hem de ser competitius per a que la nostra economia (la de les nostres empreses) sigui competitiva i pugui exportar al mon sencer. Tot per la pàtria i el bé de l'economia liberal.