Mobilitza i venceras

Un 60% de vot en les eleccions autonòmiques pot considerar-se un grau molt alt de participació en l'estrany escenari electoral català. Però és clar, tampoc és que n'hi hagi per tirar coets. El proper president Mas va aconseguir mantenir al seu electorat en tensió fins el darrer moment, tot i les estadístiques unànimement favorables, tot i la constatació de l'enfonsament del vaixell tripartit. La seva línia argumental ha estat clar i concisa: no diguem blat fins que sigui al sac i ben lligat.

A les 12 del migdia, quan vaig anar a votar, al Casal de Barri no s'hi cabia. Semblava tal que un bar de copes acabat d'inaugurar. Tenint en compte que visc a un barri de tendència convergent, de seguida vaig entendre que allò era l'auguri del que havia de succeir.

A les 9 de la nit, tombat al sofà, veia i escoltava TV3. Els representants de PSC i ERC s'esforçaven per convèncer-nos que no hi havia hagut transvasament de vots, que el seu electorat s'havia quedat a casa. Sigui com sigui, l'electorat tripartit tenia raons més que justificades per a fer el que li hagi vingut en gana. Ja sigui quedar-se a casa, votar als seus, als altres o en blanc. I si l'electorat ja dubtava imagineu el vot indecís.

El tripartit a més de perdre el nord ja fa temps, ha abandonat completament el centre. IC-EUiA mai no ha estat al centre i prefereix continuar presentant-se com a minoria a l'esquerra verda dels socialistes. ERC erràtica, dient ara si ara no a l'Estatut, al tripartit o al referèndum, finalment juga la bassa més independentista, allunyant-se del vot catalanista progressista i del nacionalista moderat. I el PSC arracona el discurs catalanista, justament el que el va fer guanyar en vots. Li dona per mostrar-nos el discurs d'esquerres progressista. Tot plegat mentre el seu cap estatal ha fet un gir de 180º en les seves polítiques d'esquerra progressista, i dia si, dia també amenaça amb més retallades i més reformes neoliberals.

Per si no fos poc, el mateix Sr. Montilla renega del tripartit en plena campanya, l'única opció realista per tornar a governar. El mateix Sr. Montilla que ha dimitit de Primer Secretari del PSC cap a les 10 de nit del dia les eleccions, i que potser més li hagués valgut que dimitís abans de les eleccions. En el cas que guanyar fos el seu objectiu, és clar.

Per tant, amb un electorat mobilitzat, uns rivals en desbandada i un vot indecís al que en part li agrada apostar pel cavall guanyador, la veritat és que en Mas ho ha tingut fàcil. Qui serà President ja no és notícia. L'interessant serà saber si amb tripartit es va acabar el pujolisme o a partir d'ara ens el tornarem a trobar.